MESURES PER EDUCAR EN LA DIVERSITAT:
A l’escola hi ha una gran diversitat d’alumnes, cadascun d’ells i elles és diferent de l’altre i per això també tenen diferents ritmes en el seu aprenentatge, diferents interessos i inquietuds, diferents capacitats, habilitats i punts dèbils… Per aquest motiu és important que a les aules, que són molt diverses, s’eduque en aquesta diversitat, doncs cada xiquet i xiqueta necessita que se l'escolte i s’atenguen les seues necessitats.
Açò no vol dir que hem de fer distincions entre els i les alumnes, s’ha de tindre en compte que cada alumne i alumna és diferent, però també s’ha de tenir en compte que aquestes diferències no han de ser un impediment perquè a l’aula estiga present la inclusió de totes i tots els alumnes.
Algunes mesures que podem adoptar per educar en aquesta diversitat i perquè aquesta inclusió siga real a l’aula són:
-Adaptar els objectius, continguts i activitats a les necessitats de l’alumnat, però tenint en compte sempre la igualtat d’oportunitat entre tot l’alumnat. Aquesta igualtat d’oportunitats generarà inclusió a l’aula.
-Adaptar, si cal, els elements del currículum i oferir una major flexibilitat curricular per a l’alumnat amb Necessitats Educatives Especials (NEE).
-Adaptar els mecanismes d’avaluació d’una manera justa i adaptada a les necessitats de l’alumnat.
-Realitzar tutories personalitzades, si és necessari, amb l’alumne o alumna, la família i professionals qualificats.
Si algun dels alumnes o les alumnes acudira amb alguna lesió a classe o amb alguna mesura s’adoptarien diferents mesures segons la gravetat de la lesió.
-Si la lesió no és molt greu i l’alumne o alumna pot participar en les classes, com que aquestes són d’expressió corporal i moviment s’adaptaran aquells moviments que aquest o aquesta no puga fer amb la part lesionada del seu cos i realitzarà els moviments amb les altres parts del cos. Els seus companys i companyes l’ajudaran en qualsevol moment que el xiquet o xiqueta o necessite. Per exemple: si el xiquet o xiqueta té un esquinç al braç esquerre, no realitzarà moviments amb aquesta part del cos, però sí amb el braç dret, les cames, el cap… I si el joc o l’activitat requereix moviment d’aquesta part del cos s’adaptarà perquè l’alumne o l’alumna el realitze amb l’altra.
-Si en canvi és una lesió o malaltia més greu, i l’alumne o l’alumna queda impossibilitat de participar en les classes de l’assignatura per motius de salut, es demanarà al xiquet o xiqueta que realitze un diari de classe, on anote les activitats que es realitzen a la sessió i una opinió personal o reflexió sobre el funcionament de la classe. D’aquesta manera, l’alumne o l’alumna no estarà assegut a un banquet sense realitzar cap activitat durant 45 minuts i serà també beneficiós per al mestre o mestra, doncs tindrà una opinió externa sobre el funcionament de les activitats i la sessió i podrà si cal i ho considera oportú modificar-les. L’alumne o alumna també participarà en la reflexió que es fa al final de cada sessió, doncs, encara que ell o ella no ha participat activament a la classe ha sigut un observador extern que pot aportar una visió externa molt interessant. A més a més, si la lesió no és molt greu, però es considera que els jocs poden ser perillosos per a la lesió que sofreix l’alumne o alumna es demanarà que en aquestes activitats o jocs realitze un diari amb reflexió sobre aquestes.
En aquesta classe ,en concret, hi ha un xiquet amb síndrome d’Asperger i per a la seua integració en l'aula, se li explicarà individualment i detalladament cada activitat. A més a més, com els seus companys i companyes treballen el projecte entre iguals amb ell, en cas que aquest xiquet s’atabale, saben com ajudar-lo perquè es tranquil·litze. Si té alguna dificultat a fer algun exercici, el professorat adaptarà l'exercici, però, normalment, aquest xiquet no té dificultats en adaptar-se a les classes. No obstant això, com el que més li costa és expressar els seus sentiments i aquesta unitat didàctica té aquest objectiu, és en aquestes sessions on més caldrà ajudar-lo. També la psicopedagoga de l’escola va a treballar al mateix temps amb ell l’expressió dels sentiments i ens va a donar unes pautes per treballar millor amb ell.
----> La inclusió dels alumnes amb diversitat funcional a les sessions de l’àrea d’educació física poden ser positives de la mateixa manera que ho són per a la resta de persones.
Els beneficis que pot obtenir una persona amb diversitat funcional participant en les classes d’educació física inclusiva no únicament són d’àmbit físic, sinó que també s’adquireixen millores de gran valor de l’àmbit psicològic, i fins i tot, la realització d’aquesta assignatura pot ser fonamental per a una possible rehabilitació.
Així doncs, es pot dir que les persones amb diversitat funcional portant a terme les pràctiques poden millorar factors diferents entre ells com per exemple: la mobilitat, l’autonomia, l’autoestima, l’acceptació per part d’altres persones, la comunicació, la sociabilitat, entre d’altres. Aquests elements fan referència de manera implícita a la salut i com a conseqüència a la qualitat de vida dels homes i les dones amb diversitat funcional.
La dificultat d’integrar a les classes d’educació física a un alumnat que posseeix algun tipus de diversitat funcional és evident però el compromís dels docents ha de ser necessari per poder aconseguir que l’escolarització d’aquests xiquets col·labori a compensar, dins de les seves possibilitats, les desigualtats que pot tenir. Tanmateix, la constant recerca d’elements i recursos que permetin l’accés a la participació del procés d’ensenyament i d’aprenentatge de l’àrea d’educació física, és un repte que consisteix a ser capaços d’oferir als nens amb diversitat funcional l’ajuda pedagògica que necessita per què la igualtat d’oportunitats sigui real.
La inclusió presenta un seguit de reptes que s’han d’afrontar.
Tradicionalment, la majoria dels casos en el qual un docent d’educació física es trobava amb alumnes que tenen diversitat funcional, se solucionava amb una prohibició o l’exempció de la pràctica de l’activitat motriu a l’aula d’educació física. Aquesta actitud o “solució” envers el problema, normalment es realitza per desconeixement de la tipologia de la diversitat funcional o també, per la falta d’informació adequada en la qual explica la manera amb la qual s’ha d’actuar. Tot això provoca que deixem de banda els aspectes relacionats amb l’educació. A més, s’incita el procés d’exclusió, ja que realitzant aquestes accions eliminem la possibilitat d’integració que les classes d’educació física proporcionen. Cal destacar que aquesta possibilitat, la qual s’acaba d’exposar, engloba tant als alumnes amb diversitat funcional com els que no tenen cap altra dificultat.
Un punt més a destacar és la importància que té el rol del docent, ja que aquest ha d’ajudar a l’alumne que té alguna diversitat funcional a conèixer, acceptar, entendre les seves possibilitats i limitacions per tal d’assolir una adaptació psicològica que requereixi. Per fer-
ho possible, les activitats que es plantegin no han de ser específiques pel nen que té la diversitat funcional i per tant, no han de ser activitats que formin part d’un tractament terapèutic.
Així doncs, el que el docent d’educació física ha de fer és facilitar l’accés als objectius proposats i dissenyades per a tots els alumnes.
Perquè això sigui possible serà necessari que el mestre opti per centrar-se a observar tot allò que els alumnes poden fer i no només vegi les dificultats i mancances que tenen envers allò que s’està treballant.
Actualment hi ha una varietat de suports que poden afavorir el desenvolupament d’una classe. Alguns d’ells poden ser recursos materials, d’organització o d’estructuració, i d’altres són els recursos humans que es poden utilitzar a l’àrea d’educació física com a suport, com són un alumne tutor, o un docent.
Així doncs, el mestre especialista d’Educació Física és la persona encarregada de dissenyar, preparar, dirigir i realitzar les sessions d’educació física vetllant en tot moment perquè tots els alumnes assoleixin els objectius d’aprenentatge proposats.
L’alumne tutor és un xiquet de la mateixa edat que el que té barreres d’aprenentatge, és a dir, un company de la seva classe.
El que fa aquest individu és ajudar i col·laborar en el procés d’ensenyament i d’aprenentatge del seu company. Per poder-ho fer, cal que tingui una formació bàsica prèvia. Amb això no vol dir que el xiquet que té el rol d’alumne tutor tingui una formació extra a la dels seus companys o l’hi ensenyin altres coses. El que es fa és donar-li uns paràmetres o unes indicacions perquè pugui guiar al seu company. En cas contrari, es pot produir que el recurs humà que s’està emprant no sigui afectiu i per tant, no s’obtingui cap benefici.
El fet que l’alumne tutor tingui un rol o una “responsabilitat” produeix no únicament augmenti el rendiment motor i la participació del xiquet amb diversitat funcional sinó que també ho fa el de l’alumne tutor.
Les relacions naturals que sorgeixen en el moment en el qual els alumnes s’ajuden com a
importants com les que porten a terme professionals experts en l’àmbit educatiu.
Amb aquest tipus de recurs humà a part de promoure la interacció i l’ajuda entre companys també suposa l’enriquiment d’altres capacitats que són beneficioses. Per una banda, la interacció provoca una influència educativa lligada amb la construcció de capacitats psicològiques de les persones. Per l’altra, es promouen competències com ara la comunicativa lingüística i la social i ciutadana.
El docent que manté el rol de suport no té per què ser un mestre d’educació física sinó que pot ser d’àmbit generalista.
Abans de poder desenvolupar la sessió d’educació física, els dos docents que compartiran l’aula, han d’acordar un seguit de característiques. Això serà necessari perquè hi hagi una coordinació en el moment de donar resposta a la diversitat. Aquests ítems que s’hauran d’establir i realitzar són:
-Planificar i preparar prèviament la sessió, la qual el docent que té el rol d’ajudant ha de formar part d’aquest procés.
-El mestre de suport ha d’informar-se de tot el que s’ha treballat anteriorment a la seva incorporació i també les que hi ha previstes executar posteriorment.
-S’ha d’acordar què es realitzarà quan s’entri dins l’aula per així evitar contradiccions.
-Hauran d’acordar prèviament i de manera conjunta tots els aspectes que s’han de tenir en compte per portar a terme una sessió, és a dir, quina tipologia d’activitat es realitzarà, els agrupaments que es faran, el material que serà necessari, l’espai que s’utilitzarà, etc.
-Els dos mestres que participaran en l’aula hauran d’establir un acord que marqui el tipus de participació que cadascun d’ells realitzarà.
-Durant el desenvolupament de les activitats s’ha de tenir en consideració la participació dels alumnes que tinguin més dificultats d’aprenentatge. Així doncs, també serà necessari oferir l’atenció i les ajudes ajustades necessàries.
Aquesta acció la pot portar a terme tant el docent especialista d’educació física, com el seu company que manté el rol de docent de suport.
Açò no vol dir que hem de fer distincions entre els i les alumnes, s’ha de tindre en compte que cada alumne i alumna és diferent, però també s’ha de tenir en compte que aquestes diferències no han de ser un impediment perquè a l’aula estiga present la inclusió de totes i tots els alumnes.
Algunes mesures que podem adoptar per educar en aquesta diversitat i perquè aquesta inclusió siga real a l’aula són:
-Adaptar els objectius, continguts i activitats a les necessitats de l’alumnat, però tenint en compte sempre la igualtat d’oportunitat entre tot l’alumnat. Aquesta igualtat d’oportunitats generarà inclusió a l’aula.
-Adaptar, si cal, els elements del currículum i oferir una major flexibilitat curricular per a l’alumnat amb Necessitats Educatives Especials (NEE).
-Adaptar els mecanismes d’avaluació d’una manera justa i adaptada a les necessitats de l’alumnat.
-Realitzar tutories personalitzades, si és necessari, amb l’alumne o alumna, la família i professionals qualificats.
Si algun dels alumnes o les alumnes acudira amb alguna lesió a classe o amb alguna mesura s’adoptarien diferents mesures segons la gravetat de la lesió.
-Si la lesió no és molt greu i l’alumne o alumna pot participar en les classes, com que aquestes són d’expressió corporal i moviment s’adaptaran aquells moviments que aquest o aquesta no puga fer amb la part lesionada del seu cos i realitzarà els moviments amb les altres parts del cos. Els seus companys i companyes l’ajudaran en qualsevol moment que el xiquet o xiqueta o necessite. Per exemple: si el xiquet o xiqueta té un esquinç al braç esquerre, no realitzarà moviments amb aquesta part del cos, però sí amb el braç dret, les cames, el cap… I si el joc o l’activitat requereix moviment d’aquesta part del cos s’adaptarà perquè l’alumne o l’alumna el realitze amb l’altra.
-Si en canvi és una lesió o malaltia més greu, i l’alumne o l’alumna queda impossibilitat de participar en les classes de l’assignatura per motius de salut, es demanarà al xiquet o xiqueta que realitze un diari de classe, on anote les activitats que es realitzen a la sessió i una opinió personal o reflexió sobre el funcionament de la classe. D’aquesta manera, l’alumne o l’alumna no estarà assegut a un banquet sense realitzar cap activitat durant 45 minuts i serà també beneficiós per al mestre o mestra, doncs tindrà una opinió externa sobre el funcionament de les activitats i la sessió i podrà si cal i ho considera oportú modificar-les. L’alumne o alumna també participarà en la reflexió que es fa al final de cada sessió, doncs, encara que ell o ella no ha participat activament a la classe ha sigut un observador extern que pot aportar una visió externa molt interessant. A més a més, si la lesió no és molt greu, però es considera que els jocs poden ser perillosos per a la lesió que sofreix l’alumne o alumna es demanarà que en aquestes activitats o jocs realitze un diari amb reflexió sobre aquestes.
En aquesta classe ,en concret, hi ha un xiquet amb síndrome d’Asperger i per a la seua integració en l'aula, se li explicarà individualment i detalladament cada activitat. A més a més, com els seus companys i companyes treballen el projecte entre iguals amb ell, en cas que aquest xiquet s’atabale, saben com ajudar-lo perquè es tranquil·litze. Si té alguna dificultat a fer algun exercici, el professorat adaptarà l'exercici, però, normalment, aquest xiquet no té dificultats en adaptar-se a les classes. No obstant això, com el que més li costa és expressar els seus sentiments i aquesta unitat didàctica té aquest objectiu, és en aquestes sessions on més caldrà ajudar-lo. També la psicopedagoga de l’escola va a treballar al mateix temps amb ell l’expressió dels sentiments i ens va a donar unes pautes per treballar millor amb ell.
----> La inclusió dels alumnes amb diversitat funcional a les sessions de l’àrea d’educació física poden ser positives de la mateixa manera que ho són per a la resta de persones.
Els beneficis que pot obtenir una persona amb diversitat funcional participant en les classes d’educació física inclusiva no únicament són d’àmbit físic, sinó que també s’adquireixen millores de gran valor de l’àmbit psicològic, i fins i tot, la realització d’aquesta assignatura pot ser fonamental per a una possible rehabilitació.
Així doncs, es pot dir que les persones amb diversitat funcional portant a terme les pràctiques poden millorar factors diferents entre ells com per exemple: la mobilitat, l’autonomia, l’autoestima, l’acceptació per part d’altres persones, la comunicació, la sociabilitat, entre d’altres. Aquests elements fan referència de manera implícita a la salut i com a conseqüència a la qualitat de vida dels homes i les dones amb diversitat funcional.
La dificultat d’integrar a les classes d’educació física a un alumnat que posseeix algun tipus de diversitat funcional és evident però el compromís dels docents ha de ser necessari per poder aconseguir que l’escolarització d’aquests xiquets col·labori a compensar, dins de les seves possibilitats, les desigualtats que pot tenir. Tanmateix, la constant recerca d’elements i recursos que permetin l’accés a la participació del procés d’ensenyament i d’aprenentatge de l’àrea d’educació física, és un repte que consisteix a ser capaços d’oferir als nens amb diversitat funcional l’ajuda pedagògica que necessita per què la igualtat d’oportunitats sigui real.
La inclusió presenta un seguit de reptes que s’han d’afrontar.
Tradicionalment, la majoria dels casos en el qual un docent d’educació física es trobava amb alumnes que tenen diversitat funcional, se solucionava amb una prohibició o l’exempció de la pràctica de l’activitat motriu a l’aula d’educació física. Aquesta actitud o “solució” envers el problema, normalment es realitza per desconeixement de la tipologia de la diversitat funcional o també, per la falta d’informació adequada en la qual explica la manera amb la qual s’ha d’actuar. Tot això provoca que deixem de banda els aspectes relacionats amb l’educació. A més, s’incita el procés d’exclusió, ja que realitzant aquestes accions eliminem la possibilitat d’integració que les classes d’educació física proporcionen. Cal destacar que aquesta possibilitat, la qual s’acaba d’exposar, engloba tant als alumnes amb diversitat funcional com els que no tenen cap altra dificultat.
Un punt més a destacar és la importància que té el rol del docent, ja que aquest ha d’ajudar a l’alumne que té alguna diversitat funcional a conèixer, acceptar, entendre les seves possibilitats i limitacions per tal d’assolir una adaptació psicològica que requereixi. Per fer-
ho possible, les activitats que es plantegin no han de ser específiques pel nen que té la diversitat funcional i per tant, no han de ser activitats que formin part d’un tractament terapèutic.
Així doncs, el que el docent d’educació física ha de fer és facilitar l’accés als objectius proposats i dissenyades per a tots els alumnes.
Perquè això sigui possible serà necessari que el mestre opti per centrar-se a observar tot allò que els alumnes poden fer i no només vegi les dificultats i mancances que tenen envers allò que s’està treballant.
Actualment hi ha una varietat de suports que poden afavorir el desenvolupament d’una classe. Alguns d’ells poden ser recursos materials, d’organització o d’estructuració, i d’altres són els recursos humans que es poden utilitzar a l’àrea d’educació física com a suport, com són un alumne tutor, o un docent.
Així doncs, el mestre especialista d’Educació Física és la persona encarregada de dissenyar, preparar, dirigir i realitzar les sessions d’educació física vetllant en tot moment perquè tots els alumnes assoleixin els objectius d’aprenentatge proposats.
L’alumne tutor és un xiquet de la mateixa edat que el que té barreres d’aprenentatge, és a dir, un company de la seva classe.
El que fa aquest individu és ajudar i col·laborar en el procés d’ensenyament i d’aprenentatge del seu company. Per poder-ho fer, cal que tingui una formació bàsica prèvia. Amb això no vol dir que el xiquet que té el rol d’alumne tutor tingui una formació extra a la dels seus companys o l’hi ensenyin altres coses. El que es fa és donar-li uns paràmetres o unes indicacions perquè pugui guiar al seu company. En cas contrari, es pot produir que el recurs humà que s’està emprant no sigui afectiu i per tant, no s’obtingui cap benefici.
El fet que l’alumne tutor tingui un rol o una “responsabilitat” produeix no únicament augmenti el rendiment motor i la participació del xiquet amb diversitat funcional sinó que també ho fa el de l’alumne tutor.
Les relacions naturals que sorgeixen en el moment en el qual els alumnes s’ajuden com a
importants com les que porten a terme professionals experts en l’àmbit educatiu.
Amb aquest tipus de recurs humà a part de promoure la interacció i l’ajuda entre companys també suposa l’enriquiment d’altres capacitats que són beneficioses. Per una banda, la interacció provoca una influència educativa lligada amb la construcció de capacitats psicològiques de les persones. Per l’altra, es promouen competències com ara la comunicativa lingüística i la social i ciutadana.
El docent que manté el rol de suport no té per què ser un mestre d’educació física sinó que pot ser d’àmbit generalista.
Abans de poder desenvolupar la sessió d’educació física, els dos docents que compartiran l’aula, han d’acordar un seguit de característiques. Això serà necessari perquè hi hagi una coordinació en el moment de donar resposta a la diversitat. Aquests ítems que s’hauran d’establir i realitzar són:
-Planificar i preparar prèviament la sessió, la qual el docent que té el rol d’ajudant ha de formar part d’aquest procés.
-El mestre de suport ha d’informar-se de tot el que s’ha treballat anteriorment a la seva incorporació i també les que hi ha previstes executar posteriorment.
-S’ha d’acordar què es realitzarà quan s’entri dins l’aula per així evitar contradiccions.
-Hauran d’acordar prèviament i de manera conjunta tots els aspectes que s’han de tenir en compte per portar a terme una sessió, és a dir, quina tipologia d’activitat es realitzarà, els agrupaments que es faran, el material que serà necessari, l’espai que s’utilitzarà, etc.
-Els dos mestres que participaran en l’aula hauran d’establir un acord que marqui el tipus de participació que cadascun d’ells realitzarà.
-Durant el desenvolupament de les activitats s’ha de tenir en consideració la participació dels alumnes que tinguin més dificultats d’aprenentatge. Així doncs, també serà necessari oferir l’atenció i les ajudes ajustades necessàries.
Aquesta acció la pot portar a terme tant el docent especialista d’educació física, com el seu company que manté el rol de docent de suport.
